L’Ajuntament de Vic, H. Associació per a les Arts Contemporànies i ACVic presenten una exposició amb tres visions artístiques que fan referència a la llibertat d’expressió: “Presos polítics a l’Espanya contemporània”, de Santiago Sierra, “Des del Groc”, de Marià Dinarès, i “Mantra del record”, de Quim Moya

Després de les vacances, ACVic Centre d’Arts Contemporànies, en col•laboració amb l’Ajuntament de Vic, reprèn l’activitat acollint una exposició de tres artistes que des de la simbologia, la visió crítica o el compromís polític de l’art dialoguen amb el context social i polític del moment. Santiago Sierra fa evident a “Presos polítics a l’Espanya contemporània” l’existència de diversos presos polítics a l’Estat espanyol, Marià Dinarès presenta a “Des del Groc” una sèrie de pintures fonamentades en el color groc iniciades fa uns mesos i contagiades simbòlicament pel moment sociopolític actual mentre que Quim Moya exhibeix a “Mantra del record” un mosaic elaborat a partir de dibuixos dels polítics catalans, fets a diari mentre segueixen privats de llibertat. La inauguració tindrà lloc el dissabte 1 de setembre a les 19 h i les obres es podran visitar fins al 16 del mateix mes.

Imatge de l'exposició “Presos polítics a l’Espanya Contemporània”.

La instal•lació de Sierra consta de 24 fotografies de persones que estan preses per qüestions polítiques d’entre les quals, tot i tenir els rostres pixelats, s’hi reconeixen membres de l’anterior govern català, com Oriol Junqueras, o l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, ara en presó preventiva. També hi ha fotos de presos de diferents llocs de l’Estat, com els detinguts a Altasu, Navarra, o bé els titellaires de Madrid. Les imatges són en blanc i negre i no desvelen la identitat de cada persona tot i que un text explicatiu permet identificar de qui es tracta. L’exposició vol “fer visible l’existència d’aquests presos polítics a l’Estat espanyol malgrat el que se sosté institucionalment”, diu Sierra. “Es tracta de persones empresonades per intentar fer públiques i efectives les seves idees sense recórrer a cap tipus de violència”. Vic és el tercer lloc on s’exhibeix l’exposició de Sierra després de passar al juny pel CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i abans pel Museu de Lleida. Les obres són propietat de l’empresari Tatxo Benet.


Imatge de l'artista Quim Moya.

L’exposició de Sierra té un evident paral•lelisme amb la de l’artista visual Quim Moya que a “Mantra del record” ha anat retratant a diari, amb tècniques diverses, el líders independentistes empresonats, i ha publicat cada un dels seus dibuixos al compte d’instagram @mantradelrecord. Ho ha fet de manera ininterrompuda des del novembre de 2017 amb l’objectiu de “fer un acte de protesta, des de l’emoció, per recordar cada dia a aquelles persones que han prioritzat la dignitat a la llibertat”. El mosaic que en resulta és fruit d’un exercici de recolliment i d’un activisme gairebé místic que, amb la constància del dia a dia, clama contra allò que ell considera injust.

Per la seva banda, Marià Dinarès, enfoca la qüestió de la llibertat d’expressió des del color. L’artista recull a “Des del Groc” nou peces pictòriques que posen el focus en el color i converteixen el símbol de la reivindicació social en una qüestió merament pictòrica, on les relacions d’espai, de contrast, de valors i matisos del to en reivindiquen situacions de llibertat, d’opressió o d’esperança des de l’àmbit de la comunicació pictòrica. Franges verticals amb sobreposició de capes de color i grans pinzellades de tinta negra contrasten amb unes composicions gairebé simètriques.

Imatge de l'obra "Des del groc".

Dinarès diu que “arran dels diferents intents de finals de novembre de l’any passat d’intentar prohibir el color groc s’arriba a un punt de total dislocació de la lògica de convivència; malauradament s’han prohibit lletres i actes, però on acabaria la prohibició d’un color?”. Les pintures de Dinarès es troben en el camí entre la denúncia social i la necessitat d’expressió personal.

Imatge de l'artista Marià Dinarès.

Sobre Santiago Sierra
Santiago Sierra (Madrid, 1966) viu i treballa a Madrid. Després de llicenciar-se en Belles Arts per la UCM-Universidad Complutense de Madrid, va completar la seva formació a Hamburg. Ha desenvolupat gran part de la seva carrera a Mèxic (1995-2006) i Itàlia (2006-2010). La seva trajectòria ha tingut un considerable impacte en la literatura crítica artística. L’obra de Sierra visibilitza la perversitat de les trames de poder que fomenten l’explotació dels treballadors, el repartiment desigual de la riquesa del capitalisme i les discriminacions per motius racials en un món solcat per fluxos migratoris unidireccionals. Reprenent i actualitzant algunes estratègies pròpies del minismalisme, l’art conceptual i la performance dels anys setanta, Sierra interromp els fluxos de capital i mercaderies – “Obstrucción de una vía con un contenedor de carga”, 1998; “Persona obstruyendo una línea de containers”, 2009–, contracta a treballadors per desvetllar l’interès en la seva situació precària -–”20 trabajadores en la bodega de un barco”, 2001–, explora els mecanismes de segregació racial –”Contratación y ordenación de 30 trabajadores conforme al color de su piel”, 2002; “Estudio económico de la piel de los caraqueños”,
2006–, i impugna els relats que legitimen una democràcia sustentada sobre la violència de l’estat –”Veteranos de las guerras de Camboya, Ruanda, Kosovo, Afganistán e Irak de cara a la pared”, 2010-2; “Los encargados”, 2012.

Sobre Quim Moya
Quim Moya (Barcelona, 1975) és un artista visual i avantguardista que explora les possibilitats de les arts i la pintura i que va estudiar en diferents escoles catalanes d’art, amb especialitzacions en comunicació gràfica, disseny i multimèdia. És un dels cofundadors al 2006 de la Cía. Cándida amb la qual oferien espectacles de pintura en directe que des de 2012 realitza en solitari i que ha portat a ciutats de l’Estat i països com França, Alemanya, Portugal, Suïssa, el Marroc, Kuwait, Índia, Qatar, Tailàndia, Sudàfrica, EUA, etc. Ha ofert el seu llenguatge artístic per a nombroses marques de grans empreses així com a esdeveniments públics i clients particulars. A l’actualitat codirigeix el centre de producció cultural i residència d’artistes Cal Gras, situat a Avinyó (Bages).

Sobre Marià Dinarès
Marià Dinarès (Vic, 1959) és un artista visual que en la seva trajectòria ha combinat la
pràctica artística i la docència, sobretot a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, i que compagina amb l’impuls i la gestió de l’art contemporani. La seva obra parteix de la pintura, i més concretament d’una part d’aquesta com és el color i l’espai. També ha fet incursions en l’espai escènic i en el terreny de l’art sonor i performatiu. Ha mostrat la seva obra en diferents exposicions i participat en diversos esdeveniments artístics tant al nostre país com a fora.

Sobre ACVic Centre d’Arts Contemporànies
ACVic Centre d’Arts Contemporànies és un equipament cultural públic on es promou la creació, investigació i producció de propostes vinculades a l’art contemporani. Impulsat per l’Ajuntament de Vic i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i gestionat per H. Associació per a les Arts Contemporànies, el centre acull i interactua amb artistes i actors culturals, tant de l’entorn immediat, com de fora i fomenta la relació entre l’activitat educativa i el territori i la interacció social, creant situacions que possibilitin incorporar nous públics a les activitats artístiques. En la seva producció,
també tracta d’incidir en elements controvertits de la realitat social, obrint-se a una àmplia tipologia de creadors. Per altra banda, incentiva projectes de recerca que desenvolupen metodologies basades en hipòtesis de treball i la possibilitat de portar-los a terme en un àmbit més experimental.

NDP: L’Ajuntament de Vic, H. Associació per a les Arts Contemporànies i ACVic presenten una exposició amb tres visions artístiques que fan referència a la llibertat d’expressió: \ NDP: L’Ajuntament de Vic, H. Associació per a les Arts Contemporànies i ACVic presenten una exposició amb tres visions artístiques que fan referència a la llibertat d’expressió: \"Presos polítics a l\
Folletó de l\'exposició Folletó de l\'exposició

Més informació: MONMAR COMUNICACIÓ • Eudald Aymerich Jou • Tel. 93 812 58 97 • 685 506 531 (whatsapp) • info@monmar.net

Deixa un comentari

Web programada per ciclick web solutions