Les deu claus per sortir als mitjans

Aquest post resumeix els punts clau de la xerrada “Vull aparèixer als mitjans: com ho he de fer”, impartida el passat 12 de juny pel periodista especialitzat en comunicació corporativa Eudald Aymerich, de Monmar Comunicació, a Coworking Tona.

1 Comença per l’estratègia. Hem de començar per confeccionar un pla, una estratègia que reculli uns objectius tangibles (per exemple a quins mitjans volem arribar), i que plasmi, amb l’ajuda del client, les fortaleses de la idea, allò que pot interessar als mitjans. En aquesta fase inicial, intentarem respondre a tots els interrogants que se’ns plantegen: el què (missatge), el com i quan (la manera i moment de transmetre), el qui (portaveu), l’on (lloc); també els perquès (objectius). És bàsic tenir tots els detalls lligats i acordats amb l’empresa abans de posar-nos a treballar.

Començarem sempre per definir una estratègia.

2 Els perquès. A l’inici de qualsevol estratègia hi ha d’haver lloc per als perquès. El client ha de saber per què vol aparèixer als mitjans. Si per vendre més, per arribar als mitjans locals, reforçar la seva estratègia comercial en els mercats internacionals, o bé, més enllà del tema comercial, per augmentar la seva reputació i fer-se un nom en el sector. Potser, el que necessita és més un pla de mitjans que una campanya de comunicació…

3 Home mossega a gos: el missatge. Per elaborar el missatge, haurem de conèixer a fons els punts forts del nostre client a fi de trobar aquell aspecte més singular i noticiable. És aquí on hem de tenir en compte que el que interessa als mitjans és allò diferent i excepcional. Que un home mossegui un gos sempre és notícia. Us poso dos exemples: el de Gustos, una botiga creada a Vic al 2012 i que va aconseguir èxit mediàtic gràcies a la idea que era la primera a vendre carn fresca amb un sistema de vending. O bé el d’Espai Zero, a Olot, al qual la singularitat de ser un espai autosuficient energèticament, únic a Catalunya i l’Estat, li va servir com a punta de llança per anunciar la fusió de les empreses de dos joves empresaris catalans.

La premissa periodística "Home mossega a gost" per determinar la noticiabilitat segueix ben vigent.

4 Quan? La importància de la data i l’hora. Un cop embastat el missatge, passarem a decidir el moment del llançament: el quan. Per fer-ho, comprovarem en l’agenda dels mitjans que la data no coincideixi amb un esdeveniment que el pugui eclipsar. També evitarem programar-lo en dies poc favorables, com divendres o festius, en què els mitjans tenen menys recursos. Quant a l’hora, si es tracta d’una convocatòria, millor si es realitza entre les 10 i les 11 h perquè els periodistes tenen major disponibilitat i la notícia pot ser recollida pels informatius i qualsevol mitjà al llarg del dia.

5 Qui parlarà? El portaveu. El portaveu té més importància de la que se li concedeix. És una figura vital en qualsevol organització perquè parla en nom d’aquesta i és la seva imatge. Per a aquest paper, haurem d’escollir algú que conegui a fons l’organització, el seu sector i que transmeti confiança i coneixement i tingui capacitat discursiva. No importa tant el càrrec que ocupi la persona escollida (normalment s’atorga al de major càrrec) com que tingui les qualitats per exercir la funció. Hi ha molts exemples de bons portaveus, tant en política (Barack Obama, Pablo Iglesias) com en el món del futbol (Pep Guardiola) i del cinema (Irene Passola); però també n’hi ha que són tot el contrari (Ana Botella).

6 El format: Roda de premsa? El format per arribar als mitjans dependrà dels objectius i del pressupost. Pot anar des d’una simple nota de premsa fins a una acció més complexa com una convocatòria de mitjans. Hem de pensar què convé més al nostre client pel tipus de projecte però també què interessarà més als mitjans, tenint en compte el seu tempo, agenda i interessos. No hi ha dubte que una convocatòria aconsegueix major repercussió encara que també és el que comporta més risc si no fructifica. És convenient per tant pensar-ho bé i tenir en compte que tot el que es pugui comunicar amb una nota de premsa, millor no fer-ho amb una convocatòria. Tot i així, de vegades s’opta per aquesta última opció per una qüestió d’escenificació del moment més que informativa. Un exemple: la reconciliació d’Abacus i del Gremi de Llibreters de Catalunya després d’anys de litigis als tribunals.

La roda de premsa és un format amb major repercussió però també més risc.

7 On? El lloc. Si organitzem una convocatòria de mitjans, hem d’escollir un lloc que reuneixi les condicions adequades per als periodistes. Una bona sala de premsa és aquella que està bn sonoritzada, compta amb un rac per als micròfons dels periodistes, equip d’imatge, espai suficient, etc. Un bon exemple: la sala de premsa del Departament de Cultura, a la Rambla de Barcelona. Quant a les qüestions logístiques, tindrem en compte aspectes com si caldrà projector, l’ordre de les intervencions, el protocol. És recomanable fer un guió de l’acte per no improvisar.

8 L’element humà. És importantíssim treballar el tema dels contactes amb els mitjans i els periodistes, i aprofitar qualsevol ocasió per cultivar la nostra relació personal amb ells i poder alhora augmentar la nostra base de dades. Moltes vegades és aquesta relació personal la que pot marcar la diferència entre l’èxit i fracàs d’una convocatòria. Hem d’afrontar la relació amb els mitjans amb la mentalitat de col·laborar: els necessitem però ells també a nosaltres ja que els podem proporcionar continguts interessants per a la seva audiència.

Cultivar la relació personal amb els mitjans és fonamental.

9 No és imprescindible comunicar. No és imprescindible apostar per la comunicació encara que la majoria d’empreses que l’han incorporat obtenen resultats positius. L’estratègia de no comunicar pot donar també els seus fruits. Un exemple: el de l’escriptora catalana Marta Rojals que no es deixa fotografiar i només concedeix entrevistes per internet; malgrat això, el seu segon llibre, “L’altra”, va ser el tercer més venut per Sant Jordi. També adopta la mateixa tàctica l’escriptor Albert Sánchez Pinyol que tampoc signa llibres ni concedeix entrevista per Sant Jordi i, en canvi, és un dels autors catalans més reconeguts.

10 Valoració final. Després de la campaya, hi ha d’haver un moment de pausa per a la valoració del treball, per determinar els resultats i veure què es pot millorar de cara a futurs projectes. S’han assolit els objectius? Quina és la percepció del client? Està satisfet? Com s’ha recollit en general el missatge per part dels mitjans? És una part del procés tan necessària com la planificació inicial.

Deixa un comentari

Web programada per ciclick web solutions