Com ha afectat la revolució digital (i la crisi) a la nàutica, en 10 punts

Que la nàutica ja no és el que era no escapa a ningú. La crisi ha afectat de ple un sector que va créixer al ritme que ho va fer la bombolla immobiliària i que ha vist com moltes empreses han hagut de tancar els últims anys per la davallada de vendes i la manca de crèdit per seguir funcionant. De les prop de 3.000 embarcacions matriculades a Catalunya al 2006 s’ha passat a un miler i, a l’Estat de les 13.000 s’han reduït fins les 5.000 amb què segurament es tancarà l’any. Però no tots els canvis son atribuïbles a la crisi, la revolució tecnològica també està contribuint a transformar en profunditat un sector que s’esforça per adaptar-se a les formes de comunicació i màrqueting dels nous temps i per connectar amb un usuari cada vegada més avesat a informar-se i comprar a través de la xarxa.

1. El sector ja no és el que era: el tancament de revistes
El model de negoci de les revistes nàutiques ha entrat en crisi per la seva difícil viabilitat econòmica i com a conseqüència de la gran davallada dels ingressos de publicitat, el descens del nombre de lectors i també per la competència dels suports on-line apareguts a la xarxa. Res que no estigui passant en altres sectors. Ha tancat recentment Navegar, editat per Motorpress Ibérica, i abans ho havien fet les capçaleres nàutiques de MC Ediciones: Yate, Náutica i Grandes Esloras. També s’ha vist obligada a abaixar la persiana Mundo Yate, abans publicada com a Yachting World-España, liderada per Josep Bonet. Per contra (i afortunadament), encara hi ha qui té el coratge de llançar nous projectes editorials com la nova revista Náutica y Yates M@gazine, que encapçalen Germán de Soler i Lluís Bosch, abans a MC Ediciones, amb el suport de l’editorial barcelonina Media Pro Dynamic,  que publica Surf a vela. En aquest context de canvis, també es circumscriu el canvi de propietat de la revista francesa Bateaux, referent dins les publicacions nàutiques europees, després del continuat descens de vendes dels últims anys, com explica la revista Mar Abierto, d’Enric Rosselló.

2. Canvis en la manera de publicitar-se
Ara qui vol vendre una embarcació no ho anuncia a les revistes nàutiques, abans farcides d’anuncis classificats, sinó que ho fa a portals com Cosasdebarcos.com, impulsat per Luis Fernández Cotero, i Topbarcos.com, més barats i efectius i que no paren de créixer en visites i en influència a la xarxa. El model de negoci i les regles del joc han canviat; també els jugadors: d’empreses editores com MC Ediciones i Motorpress el negoci s’està traslladant  a empreses de tecnologia com Intercom (Cosasdebarcos.com) o Güell Consulting (Topbarcos.com). A banda, les empreses nàutiques s’han llançat a obrir pàgines de venda on-line dels seus vaixells, sobretot pel que fa a embarcacions d’ocasió, com per exemple Hermanos Berga, de Cambrils.

3. La presència de la nàutica a Twitter
S’ha convertit en el canal d’informació per excel·lència a la xarxa, en la manera ràpida de posar-se al dia sobre un camp o tema en concret. En el cas de la nàutica, el sector hi té una representació poc nodrida de moment però cada vegada són més els que es decideixen a ser-hi; hi trobem des de clubs com el Club Nàutic Creixell (@clubnaucreixell), Club Nàutic El Balís (@cnelbalis), Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols (@nauticsantfeliu); estacions nàutiques com la de l’Estartit (@enestartit); empreses com la drassana Quer (@querbarcelona), l’escola nàutica Escola Vent Nord (@escolaventnord), o organitzacions com l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN) (@adinassociacio), Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (@PortsCatalunya). Tothom voldria saber-ne la fórmula de l’èxit, de poder incorporar molts seguidors i un públic afí i i fidel però segurament no n’hi ha cap de concreta més que ser conscient que es tracta d’un canal bidireccional, per publicar i compartir continguts, i que cal, com a qualsevol altra xarxa social, ser constant i considerar-lo un canal de comunicació més. La seva eficiència depèn en gran part de l’ús que se li doni i de la regularitat amb què s’utilitzi.

4. Més a Facebook que a Twitter
La nàutica té més presència a Facebook que no a Twitter, com passa a molts altres sectors. Òbviament perquè té més implantació en general com a xarxa social però també perquè encaixa perfectament amb l’activitat d’organitzacions i entitats, com clubs nàutics, als quals els dóna la possibilitat d’estar en contacte amb els seus socis i aficionats i crear una comunitat on-line. Facebook dóna viralitat als continguts i també la facilitat d’organitzar esdeveniments i donar-los conèixer, sense haver de recórrer a l’enviament massiu de correus electrònics. Hi trobem molts clubs nàutics: Club Nàutic Garraf, Club Nàutic Estartit, Club Nàutic Creixell, Club Nàutic l’Escala, etc. Un dels dilemes que es planteja a les organitzacions és si cal decantar-se per fer una pàgina o un perfil; la meva resposta és que és millor optar per la pàgina (perquè, entre altres, no té límit de fans i, de fet, és la que Facebook recomana per a aquests casos).

5. El blog corporatiu
Dins d’una estratègia digital sempre hem de contemplar la possibilitat de fer un blog però tenint en compte que, tot i que crear-lo és gratuït, fàcil i intuïtiu (les dues plataformes majoritàries de blogs són wordpress.com i blogspot-blogger) el que és més complicat és mantenir-lo actualitzat, aportar-hi informacions d’interès i posicionar-lo a la xarxa. El blog corporatiu, que parla en nom d’una empresa o organització, pot ser molt útil i positiu perquè: posiciona als cercadors, permet tenir subscriptors (que reben un correu cada vegada que publiquem un nou post) i fidelitzar un públic; pot convertir-se en un autèntic “centre de comunicació” on s’integren altres canals com Facebook, Twitter, etc. Cal, abans de posar-s’hi, saber perfectament, sobre què escriurem, qui ho farà, amb quina regularitat, en definitiva, incorporar el blog dins l’estratègia i el pla de comunicació de l’empresa i marcar-se uns objectius; si no és així, és millor no apostar-hi. En tenim diversos exemples a la xarxa, com el de l’Asociación de Empresas Náuticas de Baleares, que té un disseny personalitzat, i el del Club Nàutic Premià, on parla de les activitats que organitzen.

6. Els bloggers i la seva influència
Cada vegada més les accions de comunicació de les organitzacions tenen en compte els bloggers més destacats per la munió de seguidors i el notable nivell d’influència a la xarxa que han aconseguit. Trobem a la “blogosfera nàutica” algun nom realment actiu, com el del periodista especialitzat en nàutica Jaume Soler, que escriu sobre el món de la vela i de les regates.

7. Facebook com a canal de màrqueting i promoció
També hem de comptar amb Facebook per fer promocions dels nostres productes i com a canal per fer créixer la nostra base de dades de possibles clients. Hi ha una sèrie d’aplicacions (gratuïtes i de pagament) que ens posen fàcil aquesta tasca i que van associades a iniciatives com concursos i promocions per aconseguir augmentar el nombre de seguidors d’una marca o empresa a Facebook, com aquesta d’Álvarez Náutica, de Galícia.

8. La necessitat de fer màrqueting per correu electrònic
Un dels instruments cada vegada més necessari dins de l’estratègia de màrqueting de qualsevol empresa és comptar amb un gestor on-line que ens permeti enviar butlletins electrònics, segmentar la base de dades i fer un seguiment dels nostres enviaments. Ja sigui a través d’una eina que t’hagin fet a mida, com la que fem servir a Monmar Comunicació, o bé una altra de gratuïta (amb versió Premium) com Mailchimp, aquest recurs es fa indispensable, si volem dur a terme accions de màrqueting electrònic i tenir una bona base de dades a la qual poguem fer arribar les nostres informacions i propostes comercials.

9- Controlar les mètriques
Això que anomenen mètriques s’ha convertit en un fet habitual en tota estratègia digital i que hem de situar al final de la mateixa si volem tenir elements quantificables per valorar-ne el resultat. Una de les eines més conegudes en aquest sentit és Google Analytics que ens permet saber el nivell de visites del nostre web i també la procedència i continguts més valorats.

10. La reputació on-line (i off-line) tanca el cercle
La reputació digital és aquella que té la nostra empresa, organització o fins i tot la nostra marca personal a la xarxa, construida a partir de les opinions i comentaris que s’hi publiquen per part de clients, usuaris i persones pertanyents al nostre sector. Cada vegada hi ha més instruments i experts en el tema. Val la pena en aquest sentit conèixer dos cercadors on-line que ens en donen informació sobre aquest camp: per un costat Pickanews, l’únic lloc gratuït que t’informa sobre què surt als diaris i revistes de paper d’una determinada marca o empresa (cal dir que recentment han acotat el nombre de resultats que pots veure i no et mostra tots els que detecta); Pickanews també et proporciona aparicions en webs i diaris digitals i xarxes socials; per l’altre costat, Topsy, que rastreja a Twitter i Google+ les referències aparegudes.

Us podeu subscriure a Feedburner al nostre web per rebre consells sobre com gestionar un gabinet de premsa i millorar la comunicació corporativa d’una empresa i organització així com les últimes tendències del sector.

La crisi i la revolució tecnològica han afectat de ple la nàutica els últims anys.

Deixa un comentari

Web programada per ciclick web solutions