Com fer un clipping (dossier d’espais publicats als mitjans) utilitzant només la xarxa com a recurs

Una vegada s’ha enviat una nota de premsa, volem saber quin ressò se n’han fet els mitjans. És l’hora de fer el que es coneix com a clipping, un dossier recopilatori dels espais publicats que sol estar estructurat segons el tipus de mitjà i al qual últimament s’hi han incorporat també les referències a les xarxes socials i blogs, portals, etc. Conformar un clipping és relativament senzill, però que aquest estigui ben fet i inclogui de manera detallada la majoria del espais apareguts (impactes, com es coneixen en l’argot), ja és més complicat. Cal dedicar-hi temps i conèixer quins instruments i recursos on-line ens permetran realitzar-ho i que tot seguit us exposem. En aquest sentit, el fet que d’una manera directa o indirecta gran part dels continguts que generen els mitjans de comunicació acabi abocat a la xarxa ens ajuda molt. Òbviament, hi ha també l’alternativa de contractar una empresa de seguiment de mitjans, com Kantar Media, Acceso i iMente.

Els diaris (de paper i digitals)
Pickanews, el millor lloc per trobar notícies aparegudes a la premsa. Sens dubte, Pickanews s’ha convertit en un instrument de gran utilitat per a gabinets de premsa, departaments de comunicació i professionals de la comunicació corporativa perquè et diu en quins diaris de paper i revistes ha aparegut una informació i, per tant, et permet incorporar aquests espais al clipping sense necessitat d’haver de comprar tota la premsa durant uns dies. En portada el portal, propietat de l’empresa de seguiment de mitjans Press Index, afirma que fa cerces en 10.000 diaris, 40.000 blogs i webs, 200 canals de televisió i ràdio de tot Europa i a mitjans socials com Facebook, Twitter i Youtube. La seva capacitat per localitzar espais publicats, sobretot als mitjans de paper, representa un gran avantatge i un estalvi de temps i diners. A més et pots descarregar en baixa resolució la pàgina concreta on ha aparegut l’espai i saber-ne l’edició i el número; també pots pagar per descarregar-te-la en alta resolució. Ara, si et registres et dóna gratuïtament cinc crèdits per descarregar-te articles dels diaris durant un mes de prova. Val la pena aprofitar-ho. Una altra cosa molt interessant (tot i que el seu funcionament no és massa fiable) és el sistema d’alertes que t’informa de la publicació de notícies relacionades amb un tema per correu electrònic quan les detecta. Te versió en francès, anglès i italià.

– Una altra opció molt vàlida per a les notícies en català és el cercador Huubs però aquest ha deixat d’estar operatiu des del passat 30 de setembre, un tancament que l’empresa imente, creadora del servei,  atribueix a “la situació econòmica i els canvis al nostre sector” que fan que “no tingui sentit fer front al cost de mantenir un servei gratuït i en obert de cerca de noticies en català”.

– El robot de Naciódigital.cat: Molt complet. Ideat pel grup de diaris digitals Grup Nació Digital, que edita Naciódigital.cat, Osona.com i ElRipollès.info entre altres, el robot et permet rastrejar què s’ha publicat sobre un tema o paraula concrets en serveis de Google com Google News i Google Blog Search; a portals com Flickr, Picasa, Bing; a Youtube, Delicious, Huubs i també a xarxes socials com Twitter.

Les agències
Aquí ho tenim relativament fàcil: el nombre d’agències, empreses que es dediquen a produir informació per a mitjans de comunicació que hi estan abonats, es poden comptar amb els dits d’una mà. Les tres més importants són: l’Agència Catalana de Notícies, que publica en català, Europa Press (català i castellà) i EFE. Hi ha altres agències menors, com Servimedia, que difon informacions en castellà de caràcter social i està vinculada a la Fundació ONCE i que té un cercador per localitzar possibles espais publicats.
En els dos primers casos, es detecta amb facilitat si s’han fet ressò de la nostra nota de premsa donat que tenen un web on ho podem trobar mitjançant una cerca; també és possible localitzar-ho perquè algun dels mitjans associats ho ha publicat mencionant l’agència com a font. En el cas d’EFE, com que no fa pública tota la informació que genera, és més difícil, però també ho trobarem si algun dels seus abonats se n’ha fet ressò.

La tele
Probablement, és el mitjà on és més difícil aparèixer (és el menys abundant) i també localitzar l’espai publicat donat que els cercadors que incorporen els canals de televisió a Internet funcionen amb moltes limitacions i és difícil trobar-hi les informacions que busquem. Moltes vegades, ens hem de refiar de les alertes de Google o bé de mencions a les xarxes socials com Twitter o Facebook per localitzar-hi la notícia buscada. De tota manera, si ‘la tele’ ha vingut a grabar-nos, sempre tindrem el contacte ben guardat del periodista que ens informarà de quan sortirà el tema per estar-ne al cas. Aquest és segurament el millor sistema de detecció. Si sabem que ha sortit en un informatiu, no tindrem més remei que mirar-lo tot per intentar trobar el moment en què apareix la notícia. Tots els canals de televisió de més audiència tenen el seu cercador (TV3, 8TV, TVE Catalunya, TVE, Antena 3, Cuatro, Tele 5, La Sexta…..); pel que fa als canals locals i comarcals, a Catalunya podem fer la cerca a la Xarxa de Televisions Locals que ens dirà si el contingut buscat s’ha emès en algun dels programes que fan per tota la xarxa (si el terme cercat coincideix amb algun dels textos que acompanyen els vídeos), o bé podem optar per anar al web de la televisió local en qüestió (n’hi ha una quarentena de consorciades, como podem veure en aquest mapa de Google) i buscar-ho allà.

La ràdio
A la ràdio tampoc és fàcil localitzar un contingut per bé que el podcast, la distribució i descàrrega d’arxius d’àudio i vídeo, e
ns ha facilitat poder trobar les notícies que busquem. Pel que fa als cercadors, passa exactament com a la tele, són limitats i si el terme que hi posem no coincideix amb cap dels textos amb què s’ha arxivat un programa no el localitzarem. Per tant, també caldrà saber quan s’ha pogut emetre l’espai on apareix la notícia que cerquem per poder-lo escoltar en línia o descarregar-nos l’arxiu. En algun cas, el fet que hi ha programes que tenen el seu propi blog ens facilitarà les cerques. També hi ha portals on les mateixes ràdios pugen continguts i que ens permeten localitzar les notícies i informacions que busquem, com Ivoox.com, amb un elevat nombre d’emissores. La majoria de ràdios permeten escoltar en directe i descarregar els seus programes i subscriure’s a l’RSS del seu podcast per saber els continguts que publiquen a la xarxa: RAC 1 (podcast); Catalunya Ràdio (podcast), COM Ràdio (podcast), Ràdio 4 (podcast), Ràdio Barcelona-Cadena Ser (podcast), Ràdio Estel (a l’apartat Programes i llavors ‘Fitxa Ràdio a la carta’ podem fer podcast), Cadena Ser (podcast; també té fonoteca), Cadena COPE (podcast), Onda Cero (podcast), el mateix que Onda Cero Catalunya, ABC Punto Ràdio (podcast), RNE (podcast), etc.

Altres recursos
– Les alertes de Google:
Les alertes de Google són avisos que diàriament ens informaran d’allò que el “gran” cercador detecta sobre les paraules que nosaltres li donarem i ens ho comunicarà via correu electrònic; cal tenir un gmail per bé que també el pots configurar perquè t’arribi al teu gestor de correu electrònic. És un instrument imprescindible per fer qualsevol clipping i per seguir tot allò que es diu a la xarxa d’un client.

– A les xarxes socials: Cercadors com Topsy.com ens permeten saber què se n’ha dit de la notícia que estem buscant a les xarxes socials Google+ i Twitter.

Com fas el dossier una vegada tens els espais publicats recopilats
Nosaltres estructurem el clipping per tipus de mitjà (agències, tele, ràdio, premsa paper, diaris digitals, altres -blogs, portals- i xarxes socials) i a sota de cada un d’ells hi anem col·locant per ordre cronològic les aparicions als mitjans i l’enllaç a Internet que ens permet llegir-les. En segons quins casos, fem un ‘pantallasso’ del web i també l’hi incloem perquè el client pugui visualitzar la publicació concreta a la xarxa. En el cas de la televisió i la ràdio, brindem l’enllaç a l’informatiu o programa on surt la informació i el minut on es pot veure i escoltar. Pel que fa a la premsa en paper i revistes, hi incorporem la imatge de l’espai (que hem escanejat i transformat en un jpg) en la resolució suficient perquè es pugui llegir. Podeu veure’n els següents exemples: Clipping del Festival del Mar, Clipping del Memorial Pere Rodeja. El clipping permet també als clients fer difusió sobre les aparicions a mitjans per la seva banda. Nosaltres també ho solem publicar al nostre web i en fem difusió a les xarxes socials.

Podeu subscriure-us al nostre web per rebre totes les actualitzacions per correu electrònic o bé seguir el fil RSS del nostre blog per rebre consells sobre com gestionar un gabinet de premsa i millorar la comunicació corporativa d’una empresa i organització així com les últimes tendències del sector.

Per a qualsevol consulta gratuïta sobre com confeccionar una eficient base de dades de mitjans o bé millorar el rendiment del teu gabinet de premsa, envia un correu a: [email protected] o bé planteja-la al nostre Facebook. Et respondrem de seguida.


Leave A Comment