La xarxa, la millor eina per fer la nostra base de dades de mitjans

Contràriament al que pensen alguns, la xarxa és un instrument molt potent a l’hora de confeccionar una base de dades de mitjans per a la nostra empresa o organització. Hi trobem el contacte de mitjans de tot tipus, sigui televisió, ràdio, diaris de paper, premsa digital o revistes, a banda d’altres informacions com audiència, temàtica i, en alguns casos, nom del director o responsable. És per tant molt útil tenir clar a on hem d’anar a buscar aquests contactes, a quins webs es concentren i quines són les associacions on s’agrupen els mitjans per poder realitzar la millor base de dades possible. Òbviament, tindrem en compte les característiques de la nostra organització a l’hora de triar els mitjans-objectiu (sector, situació en el territori, idioma de funcionament, etc) i de les informacions que els hi farem arribar. A continuació, us comentem alguns dels webs d’obligada visita.


Premsa (de pagament i gratuïta) i diaris digitals

. Al web de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal trobem el contacte d’unes 120 empreses i entitats editores de premsa comarcal i local en català i amb difusió de pagament (a l’apartat ‘Publicacions associades’). Els tenim segmentats per comarques (amb mapa inclòs) o alfabèticament, i amb fitxes molt completes de cada mitjà que inclouen, a part de correu electrònic, telèfon i adreça, el nom del director, la difusió, el format, el preu, la data de fundació, etc, com es pot veure en El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès.

. El web de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, que integra més de 240 mitjans entre capçaleres de premsa gratuïta i mitjans digitals, és també molt complet i publica la fitxa de cada mitjà, com Costa Magazine, amb el contacte, telèfon i adreça i altres dades com l’audiència, el format, el contingut, la tarifa de publicitat, els llocs on es distribueix, la periodicitat, etc. Hi ha un cercador que et permet trobar el mitjà per comarca i província i per tipus de publicació.

. També hi ha l’Asociación Española de la Prensa Gratuita (AEPG), que representa a les editorials de premsa gratuïta de l’Estat i a unes 150 publicacions i que ens permet accedir a la informació d’aquestes a través d’un cercador.

. L’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE) dóna informació sobre les xifres de difusió dels diaris associats (poc actualitzada) i un accés al seu web junt amb l’adreça i telèfon. Serveix per fer-te una idea dels noms dels principals diaris en castellà de l’Estat.

Televisions locals

. Al web de la Xarxa de Televisions Locals hi trobem el contacte d’una quarentena de canals locals de televisió (per exemple el Canal Taronja Osona), però també un mapa de Google que les situa a totes geogràficament i ens proporciona el seu web.

. L’Associació Catalana de Televisió, que defensa els interessos d’una quinzena d’empreses privades de televisió digital local, també compta amb un apartat on apareixen els seus associats tot i que no se’n pot consultar el contacte.

Ràdios

. El web de l’Associació Catalana de Ràdio, que integra les cadenes i emissores comercials privades catalanes, no té un apartat on es puguin veure totes les emissores però sí que hi podem accedir des de la portada clicant al logo de cada una d’elles i accedint al seu web.

. La Federació de Ràdios Locals de Catalunya ens proporciona el nom d’un centenar d’emissores de titularitat municipal o bé pertanyents a associacions culturals que podem cercar per comarques i clicant damunt d’un mapa, però no el contacte ni l’enllaç al seu web. Des de juny d’aquest any, l’entitat s’ha canviat el nom pel de Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i admet com a associat qualsevol tipus de mitjà local.

. Al web de COM Ràdio, ara La Xarxa, trobem totes les emissores associades al Consorci de Comunicació Local situades en un mapa de Google i amb informació de la seva freqüència i web.

. L’Observatori de la Ràdio a Catalunya, treball d’un grup de recerca adscrit a la UAB, publica una extens llistat de webs d’emissores de ràdio catalanes partint de la informació obtinguda a la Guía de la ràdio i a la base de dades ‘España en FM’.

. La Guía de la radio publica els webs de les emissores a Espanya ordenades per províncies en un llistat molt complet.

. La base de dades ‘España en FM’, que trobem al web de l’Asociación Española de Radioescucha, et permet segmentar les emissores per comunitats autònomes, províncies i localitats. Tot i que propociona poques dades de contacte, és vàlid per contrastar dades d’altres fonts.

Revistes

. Lesrevistes.cat és el web de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), entitat que agrupa unes 150 revistes en català d’informació general i especialitzades i que permet accedir a les dades de contacte de cadascuna d’elles, fer-ne cerques per temàtica i periodicitat; també comprar-les i subscriure-s’hi en la seva versió digital a través de zinio.

. L’Asociación de Revistas de Información (ARI), que agrupa unes 250 revistes de pagament en castellà i editades per una vintena d’empreses, conté les publicacions ordenades alfabèticament i amb unes fitxes que donen l’e-mail, telèfon, grup editorial, etc; hi podem trobar un pdf amb totes les publicacions associades agrupades per empreses editores.

Altres fonts

. El web del Grup de Laboratori de Comunicació Pública, iniciativa impulsada des de la Universitat Autònoma de Barcelona, publica a la portada un mapa estructurat per comarques i que situa els mitjans existents per pobles per bé que hi ha algunes dades per actualitzar i també moltes webs d’ajuntaments que es compten com a mitjà. És molt útil si tenim en compte la seva estructura per comarques i també la gran quantitat de dades que conté.

. El web de l’empresa Información y Control de Publicaciones també ens proporciona dades de contacte dels mitjans que audita: siguin de pagament, gratuïts o bé de mitjans digitals. Ens faciliten les dades de contacte de l’empresa editora tot i que no és recomanable incorporar a la nostra base de dades el correu electrònic que hi consta perquè no sol correspondre al de la redacció o responsable periodístic del mitjà.

. El Col·legi de Periodistes a Catalunya, que ens proporciona dades força actualitzades dels mitjans que treballen a Tarragona i les Terres de l’Ebre a través de la Guia de la Comunicació, classificats per tipologia (Premsa escrita, ràdio, televisió, agència, periodistes freelance, empreses de comunicació..); també de Lleida, amb dades actualitzades al 2011, per bé que aquí cal baixar-se la guia en pdf.

. L’Ajuntament de Girona proporciona una Guia de mitjans de la demarcació i la ciutat força completa, amb telèfons i correus electrònics:

. L’Agenda de la Comunicación, que edita la Secretaria d’Estat de Comunicació, permet accedir a una ingent quantitat de contactes classificats segons el tipus de mitjà i que es pot consultar en línia o bé també es pot baixar en pdf.

. A nivell internacional, hi ha un projecte col·laboratiu anomenat Newspaper que ens dóna el nom i web de molts dels principals diaris que es publiquen al món i ens els col·loca sobre un Google map.

Un cop hem decidit quins mitjans ens interessen per a la base de dades, hi ha diverses circumstàncies que cal tenir en compte, com el fet de segmentar les dades en diferents camps (tipus de mitjà; temàtica; territori; idioma) la qual cosa ens ha de permetre ‘afinar la punteria’ amb les notes de premsa i enviar a cada u només aquelles en les quals poden estar interessats (si el mitjà està especialitzat en cultura no podem enviar-li informacions sobre economia, per exemple). Queda clar que la pitjor manera de conservar els contactes és en un document editable (tipus word, excel, etc) o en un gestor de correu electrònic perquè podem perdre totes les dades i no és gens pràctic. Cal apostar per un gestor on-line (sigui gratuït com Mailchimp) o fet ad hoc perquè ens facilitarà la segmentació dels enviaments i els resultats milloraran ostensiblement; a més, hi podrem connectar des de qualsevol dispositiu i compartir-lo amb altres usuaris. Per últim, caldrà treballar sempre la base de dades per ampliar-la i actualitzar-la; tampoc podem deixar de cuidar mai les relacions personals amb els periodistes, tant o més importants que la base de dades.

Per a qualsevol consulta gratuïta sobre com confeccionar una base de dades de mitjans o bé millorar el rendiment del teu gabinet de premsa, envia un correu a: info@monmar.net.

Si el que busques és una interfícia per segmentar la teva base de dades i poder gestionar les teves notes de premsa o bé vols provar la que utilitzem a Monmar Comunicació amb prop de 3.000 contactes i que ampliem cada dia, demana’ns informació.

Podeu subscriure-us al nostre web per rebre totes les actualitzacions per correu electrònic o bé seguir el fil RSS del nostre blog per rebre consells sobre com gestionar un gabinet de premsa i millorar la comunicació corporativa d’una empresa i organització així com les últimes tendències del sector.

La xarxa resulta una eina indispensable per confeccionar la nostra base de dades de mitjans.

Contràriament al que pensen alguns, la xarxa és un instrument molt potent a l’hora de confeccionar una base de dades de mitjans per a la nostra empresa o organització. Hi trobem el contacte de mitjans de tot tipus, sigui televisió, ràdio, diaris de paper, premsa digital o revistes, a banda d’altres informacions com audiència, temàtica i, en alguns casos, nom del director o responsable. És per tant molt útil tenir clar a on hem d’anar a buscar aquests contactes, a quins webs es concentren i quines són les associacions on s’agrupen els mitjans per poder realitzar la millor base de dades possible. Òbviament, tindrem en compte les característiques de la nostra organització a l’hora de triar els mitjans-objectiu (sector, situació en el territori, idioma de funcionament, etc) i de les informacions que els hi farem arribar. A continuació, us comentem alguns dels webs d’obligada visita.

Premsa (de pagament i gratuïta) i diaris digitals . Al web de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal trobem el contacte d’unes 120 empreses i entitats editores de premsa comarcal i local en català i amb difusió de pagament (a l’apartat ‘Publicacions associades’). Els tenim segmentats per comarques (amb mapa inclòs) o alfabèticament, i amb fitxes molt completes de cada mitjà que inclouen, a part de correu electrònic, telèfon i adreça, el nom del director, la difusió, el format, el preu, la data de fundació, etc, com es pot veure en El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès.

. El web de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, que integra més de 240 mitjans entre capçaleres de premsa gratuïta i mitjans digitals, és també molt complet i publica la fitxa de cada mitjà, com Costa Magazine, amb el contacte, telèfon i adreça i altres dades com l’audiència, el format, el contingut, la tarifa de publicitat, els llocs on es distribueix, la periodicitat, etc. Hi ha un cercador que et permet trobar el mitjà per comarca i província i per tipus de publicació.

. També hi ha l’Asociación Española de la Prensa Gratuita (AEPG), que representa a les editorials de premsa gratuïta de l’Estat i a unes 150 publicacions i que ens permet accedir a la informació d’aquestes a través d’un cercador.

. L’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE) dóna informació sobre les xifres de difusió dels diaris associats (poc actualitzada) i un accés al seu web junt amb l’adreça i telèfon. Serveix per fer-te una idea dels noms dels principals diaris en castellà de l’Estat.

Televisions locals . Al web de la Xarxa de Televisions Locals hi trobem el contacte d’una quarentena de canals locals de televisió (per exemple el Canal Taronja Osona), però també un mapa de Google que les situa a totes geogràficament i ens proporciona el seu web.

. L’Associació Catalana de Televisió, que defensa els interessos d’una quinzena d’empreses privades de televisió digital local, també compta amb un apartat on apareixen els seus associats tot i que no se’n pot consultar el contacte.

Ràdios . El web de l’Associació Catalana de Ràdio, que integra les cadenes i emissores comercials privades catalanes, no té un apartat on es puguin veure totes les emissores però sí que hi podem accedir des de la portada clicant al logo de cada una d’elles i accedint al seu web.

. La Federació de Ràdios Locals de Catalunya ens proporciona el nom d’un centenar d’emissores de titularitat municipal o bé pertanyents a associacions culturals que podem cercar per comarques i clicant damunt d’un mapa, però no el contacte ni l’enllaç al seu web. Des de juny d’aquest any, l’entitat s’ha canviat el nom pel de Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i admet com a associat qualsevol tipus de mitjà local.

. L’Observatori de la Ràdio a Catalunya, treball d’un grup de recerca adscrit a la UAB, publica una extens llistat de webs d’emissores de ràdio catalanes partint de la informació obtinguda a la Guía de la ràdio i a la base de dades ‘España en FM’.

. La Guía de la radio publica els webs de les emissores a Espanya ordenades per províncies en un llistat molt complet.

. La base de dades ‘España en FM’, que trobem al web de l’Asociación Española de Radioescucha, et permet segmentar les emissores per comunitats autònomes, províncies i localitats. Tot i que propociona poques dades de contacte, és vàlid per contrastar dades d’altres fonts.

Revistes . Lesrevistes.cat és el web de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), entitat que agrupa unes 150 revistes en català d’informació general i especialitzades i que permet accedir a les dades de contacte de cadascuna d’elles, fer-ne cerques per temàtica i periodicitat; també comprar-les i subscriure-s’hi en la seva versió digital a través de zinio.

. L’Asociación de Revistas de Información (ARI), que agrupa unes 250 revistes de pagament en castellà i editades per una vintena d’empreses, conté les publicacions ordenades alfabèticament i amb unes fitxes que donen l’e-mail, telèfon, grup editorial, etc; hi podem trobar un pdf amb totes les publicacions associades agrupades per empreses editores.

Altres fonts

. El web del Grup de Laboratori de Comunicació Pública, iniciativa impulsada des de la Universitat Autònoma de Barcelona, publica a la portada un mapa estructurat per comarques i que situa els mitjans existents per pobles per bé que hi ha algunes dades per actualitzar i també moltes webs d’ajuntaments que es compten com a mitjà. És molt útil si tenim en compte la seva estructura per comarques i també la gran quantitat de dades que conté.

. El web de l’empresa Información y Control de Publicaciones també ens proporciona dades de contacte dels mitjans que audita: siguin de pagament, gratuïts o bé de mitjans digitals. Ens faciliten les dades de contacte de l’empresa editora tot i que no és recomanable incorporar a la nostra base de dades el correu electrònic que hi consta perquè no sol correspondre al de la redacció o responsable periodístic del mitjà.

. El Col·legi de Periodistes a Catalunya, que ens proporciona dades força actualitzades dels mitjans que treballen a Tarragona i les Terres de l’Ebre a través de la Guia de la Comunicació, classificats per tipologia (Premsa escrita, ràdio, televisió, agència, periodistes freelance, empreses de comunicació..); també de Lleida, amb dades actualitzades al 2011, per bé que aquí cal baixar-se la guia en pdf.

. L’Ajuntament de Girona proporciona una Guia de mitjans de la demarcació i la ciutat força completa, amb telèfons i correus electrònics:

. L’Agenda de la Comunicación, que edita la Secretaria d’Estat de Comunicació, permet accedir a una ingent quantitat de contactes classificats segons el tipus de mitjà i que es pot consultar en línia o bé també es pot baixar en pdf.

. A nivell internacional, hi ha un projecte col·laboratiu anomenat Newspaper que ens dóna el nom i web de molts dels principals diaris que es publiquen al món i ens els col·loca sobre un Google map.

Un cop hem decidit quins mitjans ens interessen per a la base de dades, hi ha diverses circumstàncies que cal tenir en compte, com el fet de segmentar les dades en diferents camps (tipus de mitjà; temàtica; territori; idioma) la qual cosa ens ha de permetre ‘afinar la punteria’ amb les notes de premsa i enviar a cada u només aquelles en les quals poden estar interessats (si el mitjà està especialitzat en cultura no podem enviar-li informacions sobre economia, per exemple). Queda clar que la pitjor manera de conservar els contactes és en un document editable (tipus word, excel, etc) o en un gestor de correu electrònic perquè podem perdre totes les dades i no és gens pràctic. Cal apostar per un gestor on-line (sigui gratuït com Mailchimp) o fet ad hoc perquè ens facilitarà la segmentació dels enviaments i els resultats milloraran ostensiblement; a més, hi podrem connectar des de qualsevol dispositiu i compartir-lo amb altres usuaris. Per últim, caldrà treballar sempre la base de dades per ampliar-la i actualitzar-la; tampoc podem deixar de cuidar mai les relacions personals amb els periodistes, tant o més importants que la base de dades.

Per a qualsevol consulta gratuïta sobre com confeccionar una base de dades de mitjans o bé millorar el rendiment del teu gabinet de premsa, envia un correu a: info@monmar.net.

Si el que busques és una interfícia per segmentar la teva base de dades i poder gestionar les teves notes de premsa o bé vols provar la que utilitzem a Monmar Comunicació amb prop de 3.000 contactes i que ampliem cada dia, demana’ns informació.

Deixa un comentari

Web programada per ciclick web solutions